Si històricament Carl Benz ha estat considerat com el pare de l'automòbil, ja que el 1885 va ser el primer constructor d'un motor de quatre temps d'encesa per bugies, cal remuntar-se al any 1860 per trobar els primers experiments sobre motors de combustió interna. El primer antecedent al motor de Carl Benz, va ser ideat per un belga de fèrtil imaginació anomenat Etienne Lenoir, que va construir el seu primer model pràctic-cinc anys abans que Benz, i que en aquell moment va obrir la porta de l'evolució i establir una sèrie de principis tècnics que han romàs immutables fins fa pocs anys. La primera vegada que el cicle de quatre temps es va emprar amb èxit va ser el 1876, en un motor construït per un enginyer alemany, el comte Nicholas Otto. Rudoft Diesel Robert Bosch El 1895, Rudolf Diesel va presentar per primera vegada el seu invent al públic. Un motor amb encesa per compressió. En comparació amb el ja acreditat motor d'explosió Otto, aquest motor tenia els avantatges de consumir molt menys i de poder funcionar amb combustible relativament barat, sent possible a més assolir potències molt superiors. L'invent de Diesel es va imposar molt ràpidament, i aviat va deixar de tenir competència en el camp dels motors navals i estacionaris. No obstant això, el motor Diesel tenia el gran inconvenient que resultava impossible arribar règims de revolucions elevats. Però quan més s'anava difonent el motor dièsel i com més s'anaven coneixent els avantatges d'aquest sistema, tant més eren les veus que exigien un motor de autoignició petit i ràpid. El major obstacle per al motor dièsel d'alta velocitat el representa l'alimentació de combustible. El mètode d'insuflació aplicat en un principi amb el qual el combustible és "bufat" a l'interior de la cambra de combustió mitjançant aire comprimit, no permetia incrementar adequadament el règim de revolucions. A més la "bomba de l'aire" exigia una instal lació complexa, el que feia impossible reduir apreciablement la mida i el pes dels motors. A finals de 1922, Robert Bosch va decidir desenvolupar un sistema d'injecció per a motors dièsel. Les condicions tècniques eren favorables: es disposava ja d'experiència en motors de combustió, les tecnologies de producció havien assolit un alt nivell de desenvolupament i abans que res podien aplicar coneixements adquirits en la fabricació de bombes lubrificants. Robert Bosch i el seu equip van treballar infatigablement en aquesta nova missió. Al començament del 1923 s'havien projectat ja una dotzena de bombes d'injecció diferents, ia mitjans de 1923 es van realitzar els primers assaigs en el motor. El món tècnic va començar a comptar cada vegada més amb l'aparició de la bomba d'injecció, de la qual esperava un nou impuls per a la construcció de motors dièsel. Per fi, a l'estiu de 1925 es van donar els últims tocs al projecte definitiu de la bomba d'injecció, i el 1927 van sortir de la fàbrica les primeres bombes produïdes en sèrie. Aquesta bomba d'injecció desenvolupada per Bosch proporcionà al motor de Rudolf Diesel la velocitat desitjada, proporcionant un èxit imprevist. El motor dièsel va ser conquerint cada cop més camps d'aplicacions, abans que res en el sector de l'automòbil. L'evolució del motor dièsel i del sistema d'injecció continuar incessantment. Amb una velocitat punta superior als 360 km / h un vehicle experimental Dièsel equipat amb injecció Bosch ha demostrat fa poc la capacitat del motor dièsel actual. Normalment, quan es parla de vehicles que trenquen record consumir a la velocitat màxima de 360 km / h només 13,61 als 100 km / h, ia una velocitat de 250 km / h aquest dièsel de carreres es va acontentar fins i tot amb 61 a els 100 km / h. La capacitat d'adaptació i desenvolupament que l'herència de Rudolf Diesel té encara després de dècades, queda demostrada especialment en els turismes, on la proporció del dièsel segueix augmentant d'any en any. Mentrestant, pràcticament tots els fabricants europeus d'automòbils tenen almenys un turisme dièsel en el seu programa o en fase de desenvolupament.
dimarts, 20 d’octubre del 2009
dilluns, 19 d’octubre del 2009
CICLE DE FUNCIONAMENT DEL MOTOR
Primer temps o admissió: En aquesta fase el pistó descendeix i entra la mescla d’aire i combustible. La vàlvula d'admissió es manté oberta, mentre que la de sortida està tancada. La vàlvula d'admissió es troba oberta i la seva cursa és descendent.
Segon temps o compressió: El pisto ascendeix, empes per la biela i comprimeix al màxim la mescla de combustible. Les vàlvules es mantenen tancades.
Segon temps o compressió: El pisto ascendeix, empes per la biela i comprimeix al màxim la mescla de combustible. Les vàlvules es mantenen tancades.
Tercer temps o explosió: En arribar al fi de carrera superior el gas ha assolit la pressió mínima. Salta la guspira a la bugia provocant la inflamació de la mescla. Una vegada iniciada la combustió, aquesta progressa ràpidament incrementant la temperatura a l'interior del cilindre i expandint els gasos que empenyen el pistó. Aquesta és la única fase en la qual s'obté treball físic. Les dues vàlvules es troben tancades i la seva carrera es descendent.
Quart temps o escapament: A aquesta fase el pistó empeny, en el seu moviment ascendent, els gasos de la combustió a través de la vàlvula d'escapament surten. En arribar al fi de carrera superior, es tanca la vàlvula d'escapament i s'obre la d'admissió reiniciant-se el cicle.
Quart temps o escapament: A aquesta fase el pistó empeny, en el seu moviment ascendent, els gasos de la combustió a través de la vàlvula d'escapament surten. En arribar al fi de carrera superior, es tanca la vàlvula d'escapament i s'obre la d'admissió reiniciant-se el cicle.
Etiquetes de comentaris:
funcionament i parts
Subscriure's a:
Missatges (Atom)